Afegeixo el meu cas presentat en l'activitat 2.1 "modelant històries". Afegeixo a més, que és un cas de la meva experiència pròpia i del qual n'estic molt orgullosa i més després d'analitzar si és un cas basat en l'aprenentatge significatiu. Ara estic acabant l'activitat i fent les últimes reflexions, així que un cop acabada i amb més temps, afegiré alguna d'aquestes reflexions.
No dubteu en visitar el bloc de la classe que va a dur a terme el projecte presentat en el cas (enllaç a l'apartat avaluació de l'aprenentatge) on podreu veure com va quedar l'exposició de la presentació digital!
RESUM DEL CAS
|
| Una mestra de 3r de primària
utilitza les TIC per tal de fer un projecte d'investigació de
l'entorn proper de l'alumnat, el riu Ripoll. Finalment es tracta
que l'alumnat comuniqui els seus aprenentatges a través d'una
presentació digital.
|
Índex
|
Contingut
|
Accés al text
|
CONTEXT GENERAL
|
| Experiència en ensenyament |
5 anys |
|
| Experiència
/ Nivell d’expertesa en l’ús de TIC |
Nivell mitjà, d'usuari. Les
utilitza a nivell personal i professional. |
|
| Tipus d'escola |
Infantil i Primària |
http://www.xtec.cat/centres/a8026919/
|
| Localització del centre |
Poble del Vallès Occidental de
2.300 habitants. |
|
| Connexió |
Internet, alta velocitat |
|
| Localització del recursos
tecnològics |
A totes les aules de primària i
aules comuns: 2 o 3 ordinadors i projector.
Pissarres digitals: a la
biblioteca, a l'aula de 3r, aula de 5è i aula de 6è.
Aula de ciències-música: 4
ordinadors, càmeres Motic...
D'ús comú: 15 portàtils i 7
notebooks.
(Tots els ordinadors, portàtils
i notebooks amb connexió a Internet). |
|
| Situació sòcio-econòmica de
l'alumnat |
De totes les classe (és l'única
escola del poble), però majoritàriament classe mitja. |
|
CONTEXT DE LA
HISTÒRIA O CAS
|
| Nivell de l'alumnat |
3r de primària |
|
| Àrea / unitat |
Projecte “D'on ve l'aigua?” |
|
FITES EN LA
HISTÒRIA
|
| Activitats planificades a la
sessió o projecte |
La majoria d'activitats es
realitzen en grups cooperatius:
- Observació directa,
manipualció i anàlisi de dos gots amb diferent aigua, fent
hipòtesis de què és i d'on ve. Conversa en gran grup i
conclusions.
- Sortida al naixement del riu
Ripoll (prèviament preparada): anàlisi de l'estat d'aigua,
vegetació i fauna, erosió, etc.
- Recerca d'informació.
- Experimentació amb les
propietats de l'aigua.
- Sortida al curs mitjà del riu
Ripoll: comparació amb l'estat del naixement del riu, la
informació trobada i anàlisi de l'estat actual del riu.
- Visita a la depuradora.
- Entrevista a la tècnica de
medi ambient de l'Ajuntament.
- Colònies a Vallcàrquera, el
Montseny: els animals del riu i els voltants.
- Recerca de més informació,
si cal.
- Comprovació de l'aigua que
malgastem i elaborar propostes per estalviar a l'escola i a casa
(comunicar-ho a les diferents classes).
- Elaboració del mapa
conceptual.
- Preparar una presentació
digital i fer l'exposició davant les famílies.
- Autoavaluació final. |
http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
|
| Nivell d'aprenentatge esperat |
Que l'alumnat sigui capaç de
plantejar-se interrogants relacionats amb el seu entorn i sigui
capaç de donar-hi resposta després de tot un treball
d'investigació i experimentació, sent conscients de la
importància d'estalviar aigua. Comunicar el seu aprenentatge a
través d'una presentació digital.
|
|
| Tipus d'activitat |
Activitats de recerca,
experimentació, anàlisi i comunicació, a través del treball
cooperatiu i amb l'ús de les TIC. |
|
ACTIVITATS DE LA
HISTÒRIA O CAS
|
| Tecnologies utilitzades |
Presentació digital
(openoffice), document de text, càmera de fotos i de vídeo,
pissarra digital, portàtils, càmera Motic (a la lupa binocular),
i el seu programa. |
|
| Raó per la qual es fa servir |
Ja ho havia realitzat el curs
anterior amb l'alumnat que llavors cursava 4t, amb molt bon
resultat. Durant aquell curs es va marcar una línia d'escola en
relació a l'ús de les TIC, marcant que en finalitzar cicle mitjà
han de ser capaços de realitzar una presentació digital. |
|
| Naturalesa de les activitats
(tasques cognitives a realitzar) |
Utiitzar diferents eines i les
TIC per tal de realitzar una investigació de l'aigua i el riu i
comunicar el seu resultat. |
|
| Dificultats trobades |
A l'hora de treballar en grups
cooperatius hi ha algun petit conflicte, tot i que el fet que dins
de cada grup hi hagi unes responsabilitats establertes prèviament
i consensuades pel grup (portaveu, secretari, coordinador i
material), facilita la resolució dels petits conflictes. |
|
| Ajuda / col·laboració emprada |
Col·laboració de la tècnica
de medi ambient de l'Ajuntament, que ens va facilitar força
informació sobre el riu Ripoll i la seva història. |
|
| Rol del professor |
Guiar i orientar a l'alumnat en
el seu aprenentatge, proposar activitats d'experimentació i
anàlisi, facilitar recursos i pàgines d'Internet on trobar
informació. Facilitar un ambient de treball agradable i
motivador. |
|
| Rol de l'estudiant |
Aprendre a aprendre: construir
el seu propi aprenentatge, investigar, explorar, gaudir aprenent,
participar en el grup, prendre decisions, relfexionar del propi
aprenentatge, ser autònoms. |
|
RESULTATS
|
| Observacions |
L'alumnat es motiva molt ja que
el seu paper és actiu, són activitats engrescadores i el tema
d'estudi és el seu entorn proper on cadascú hi té la seva
experiència. En finalitzar el projecte i fer l'autoavaluació,
l'alumnat es mostra molt orgullòs de la tasca realitzada. Els
resultats de l'alumnat són, en general, força alts. |
|
| Avaluació de l'aprenentatge |
Inicial: a través de la
conversa on tothom hi participa.
Sumativa: el paper de l'alumnat
en cada activitat, la seva evolució durant el projecte.
Final: es revisen les
presentacions digitals de cada grup i la participació de cada
membre del grup. Es torna a visionar l'exposició per tal de
valorar si l'explicació que fa l'alumnat demostra que els
coneixements han estat adquirits. L'elaboració del mapa
conceptual. L'autoavaluació final. |
http://blocs.xtec.cat/josepgrassegon/2011/12/20/la-presentacio-digital/
|
| Lliçó apresa per la mestra |
L'alumnat és molt capaç
d'ensortir-se amb les seves dificultats en l'ús de les TIC. Els
motiva molt realitzar activitats de recerca, d'experimentació
pròpia, en definitiva, activitats on ells són els protagonistes.
L'alumnat amb més dificultats i
amb manca d'atenció adquireixen un paper actiu i no es dispersen
tant.
|
|
HISTÒRIA COMPLERTA
ENTREVISTADOR: D'on va
sorgir la idea d'aquest projecte?
MESTRA: A l'escola estem
en un Pla d'Autonomia de Centre i una de les activitats és realitzar
projectes relacionats amb l'entorn proper amb el suport de les TIC.
El curs passat l'activitat concreta era sobre el bosc i aquest curs
sobre el riu que passa i neix al municipi.
ENTREVISTADOR: Així el
projecte no va sorgir de l'alumnat. Això podria provocar que no fos
un projecte tan significatiu per ells?
MESTRA: Depèn de la
manera que es presenti el projecte i depèn del tema. Primer de tot
et situo a la manera de treballar de l'escola: és una escola on
treballem per projectes que integren les diferents àrees, en més o
menys mesura depenent del projecte; són projectes que normalment
sorgeixen del professorat (per tal de treballar tot allò que marca
el currículum), però que es configuren a partir dels interessos i
neguits de l'alumnat. Per tant, l'alumnat ja està acostumat a un
tipus d'activitats on ell és el protagonista. Per ells el riu és un
element del seu entorn molt important ja que s'hi van a banyar, fan
excursions pel voltant, hi van a pescar, viuen al costat, etc. A més,
crec que depèn de la manera de presentar-ho. M'explico: si arribes a
classe i dius “avui començarem a treballar un projecte del riu
Ripoll” no serà tan interessant ni motivador que si arribes a
classe amb dos pots amb líquid i ja abans que diguis res es desperta
la seva curiositat “què és? Què portes? Ho farem servir? Ho puc
tocar?”; a partir d'aquí els hi dius “voleu saber què és?” i
clar, tots entusiasmats criden que sí, “doncs fem grups de
treball, amb persones que no haguem treballat gaire i grups on hi
hagi nens i nenes, i podeu començar a investigar què deu ser el
líquid que hi ha a cada got”. D'aquesta manera, des de l'inici del
projecte ja estan motivats i enganxats i a partir d'aquí, es va
configurant el projecte a partir del què sorgeix de l'alumnat però
el mestre ha de ser capaç d'anar-ho reconduint cap als objectius que
prèviament ha marcat.
ENTREVISTADOR: Sí, tens
raó, el mestre ha de saber presentar-ho i guiar-ho de tal manera que
l'alumnat ho faci seu i es motivi. A més, veig que és un projecte
on es fan vàries sortides i unes colònies.
MESTRA: Sí, si treballem
el seu entorn proper el millor serà que ells el puguin analitzar “in
situ”. Pel que fa a les colònies, la data coincidia amb la
realització del projecte i a l'hora d'escollir el programa
d'activitats vam escollir el més relacionat (els animals del bosc de
riera) i així vam poder comparar el nostre riu amb la riera. Les
colònies van ser gairebé al final del projecte, per tant, van poder
aplicar algunes de les coses que ja havien descobert, van aprendre
coses noves i van reestructurar els seus models mentals.
ENTREVISTADOR: L'objectiu
final era elaborar una presentació digital que expossaríeu davant
les famílies. Com ho vau fer?
MESTRA: Després de tot
el projecte, cada grup de treball havia de fer una presentació
digital per tal de comunicar a les famílies els seus aprenentatges,
això ja dotava de sentit l'activitat. Com a mestra, els vaig
proposar que per tal que tots els grups parlessin de coses diferents
i així les famílies no haguessin d'escoltar el mateix explicat pels
diferents grups, podíem fer subtemes i cada grup preparava la
presentació d'aquella subtema. Així vam dir diferents temes que
havíem après (l'aigua i les seves propietats, estalvi de l'aigua,
com són els rius, el riu Ripoll, el cicle de l'aigua...), cada grup
va escollir un tema i a més, va escollir un aspecte de les colònies
per explicar. A partir d'aquí cada grup va començar a elaborar la
seva presentació digital amb els coneixements adquirits, revisant la
informació que havien cercat durant el projecte, etc.
ENTREVISTADOR: I
prèviament els havies ensenyat com fer una presentació digital?
MESTRA: No havien fet mai
cap presentació digital, així que al projector els vaig mostrar com
s'obria una presentació digital i els vaig mostrar una de feta, per
tal que veiessin que eren diferents diapositives i vam conversar que
tenia imatges, poc text, etc. A cada grup els vaig donar un full amb
els passos a seguir per elaborar-ne una. Els vaig aconsellar que
primer fessin un esborrany de les diapositives que volien mostrar (la
imatge i el text) i que paral·lelament amb la presentació digital,
treballessin en un document de text per tal de recollir tota la
informació que volien explicar amb cada diapositiva. A partir d'aquí
van començar a preparar la presentació digital i se'n van ensortir
força bé.
ENTREVISTADOR: I les
imatges, d'on les van treure?
MESTRA: Durant les
activitats, sortides i colònies tant les mestres com ells mateixos
vam fer fotos (ells sabien des del principi del projecte que faríem
la presentació digital, així que alguns nens i nenes, quan trobaven
alguna cosa interessant feien una foto per posar-ho a la seva
presentació). Aquestes imatges les vam guardar en unes carpetes
(separades per a cada sortida i les colònies) i ells les podien
mirar i inserir a la seva presentació digital. A més, també va
haver-hi grups que van buscar imatges a Internet per inserir-les.
ENTREVISTADOR: I a l'hora
d'inserir-les, els vas haver d'ajudar?
MESTRA: Per inserir les
imatges que teníem guardades a l'ordinador no va haver-hi gaire
problema perquè en el seu full de passos a seguir per fer la
presentació tenien explicat com inserir-la, per inserir les imatges
que buscaven a Internet, a alguns els vaig haver de mostrar com es
feia i d'altres ja en sabien i s'ajudaven entre ells!
ENTREVISTADOR: I a part
de la presentació digital, vas utilitzar altres recursos TIC en
aquest projecte?
MESTRA: Bé, com ja he
dit, paral·lelament a la presentació digital van fer un document de
text on recollien tota la informació que volien explicar per a cada
diapositiva. L'exposició de la presnetació digital es va fer amb
una pissarra digital i era el propi alumnat qui anava passant les
diapositives. Abans de l'exposició a les famílies vam assajar i ens
vam grabar per veure com ho fèiem. També he explicat que durant el
procés anaven fent fotografies ells mateixos. En l'experimentació
amb l'aigua vam fer fotos amb la càmera Motic, una càmera que es
posa a la lupa binocular, cada grup feia fotos dels experiments que
havien fet amb l'aigua i amb el mateix programa editaven la
fotografia i li posaven un títol. I en la recerca d'informació van
utilitzar, a més de llibres i revistes, van buscar informació a
Internet i a les pàgines web que els vaig proposar. A més, vam
voler fer una entrevista a una experta i vam pensar en la tècnica de
medi ambient de l'Ajuntament, ja que organitza periòdicament
brigades de revisions de diferents trams del riu dins el nostre
municipi; però per falta de temps de la tècnica vam haver de
redactar les preguntes i enviar-li per correu electrònic, li vam
enviar un correu entre tots amb el projector de la classe.
ENTREVISTADOR: Quantes
coses! Per la manera d'explicar-ho veig que estàs contenta del
resultat, oi?
MESTRA: Sí i molt! Van
ser capaços de fer unes presentacions amb un nivell molt bo, les
explicacions estaven fetes amb les seves paraules i demostraven que
havien après, es van motivar molt i estaven molt orgullosos del
propi resultat. A més, van saber organitzar-se ells sols, van ser
autònoms i vam gaudir molt.
ENTREVISTADOR: I després
d'aquesta experiència de la qual estàs tan orgullosa, et planteges
aplicar les TIC en d'altres activitats?
MESTRA: Sí. De fet, ja
les utilitzava des que vaig començar a treballar de mestra fa 5
anys, tot i que cada vegada en faig més ús.
ENTREVISTADOR: Hi ha
alguna raó per la qual en facis més ús?
MESTRA: Primer de tot
perquè tenim més recursos a l'escola i el fet de tenir portàtils
facilita que tots els grups puguin treballar còmodament i dins la
seva aula. També perquè a l'escola estem fent formació relacionada
amb les TIC i ja el curs passat vam marcar una lína pedagògica
d'escola amb les objectius que cada cicle ha d'assolir, relacionats
amb l'ús de les TIC. Per exemple, al cicle mitjà ens vam marcar que
fossin capaços d'elaborar una presentació digital, de dominar eines
bàsiques d'edició d'imatges, dominar eines bàsiques del document
de text, buscar informació a Internet i conèixer els recursos que
aporta l'escriptori de l'edu365, etc. I finalment, la última raó és
perquè a mida que les vaig utilitzant m'adono que alhora de ser
engrescadores per l'alumnat, són enriquidores, ofereixen més
possibilitats i a més, hem de tenir en compte que estem en una
societat on la tecnologia té un paper molt important i el nostre
alumnat ha de ser competent en l'ús d'aquestes tecnologies.
ENTREVISTADOR: Tens molta
raó quan dius que l'alumnat ha de ser competen el l'ús de les
tecnologies. Moltes gràcies i a continuar amb aquests projectes!
MESTRA: Sí, gràcies!
Autor Lenny
Conte escrit per una nena de nivell normal en escriptura.
La nena Sandra
Hi havia una vegada una nena que es deia Sandra de 15 anys, tenia el cabell ros i bastant llarg. Vivia en una casa encantada amb una piscina encantada, però ni ella ni els seus pares ho sabien, que estava encantada.
Llavors, una nit de lluna plena, la piscina es va començar a buidar i d'allà va aparèixer una persona, va entrar a la casa i va despertar a la Sandra. La Sandra al principi es va espantar, però després aquell home la va tranquilitzar i li va dir que era un mag i que ella també podia ser maga si volia i l'acompanyava. La Sandra va decidir que sí i llavors l'home se la va emportar a la piscina i un cop dins la piscina es va començar a omplir. Però van aparèixer a un món màgic on hi havien follets, mags… i l'home va portar a la Sandra a un lloc que era com un jutjat a on jutjaven si podien ser mags o no.
Ella ho volia ser, però li van posar una condició! La condició era que no ho podia dir a ningú i si ho deia perdria els poders. La Sandra igualment ho va acceptar i li van donar una bareta i els poders. Després d'això va tornar a casa i se'n va anar a dormir molt emocionada.
Al dia següent quan es va aixecar, es va vestir, es va pentinar, va esmorzar, es va rentar les dents i va anar cap a l'Institut. El primer truc que va utilitzar va ser per tenir diners per comprar-se al menjar, però no ho va dir a ningú i va continuar sent una nena corrent i normal, però... bueno era maga.
Fi
Conte escrit per una nena amb bon nivell d'escriptura.
EL MÓN DE LES FADES
Hi havia una vegada un poble molt petit que es deia Sant Llorenç Savall. En una caseta molt gran hi vivien dues nenes molt maques, la Clàudia i la Gina.
Un bon dia la Clàudia i la Gina es van despertar, es van menjar la llet i els cereals i la mare va cridar:
- Nenes prepareu-vos la motxilla que marxem cap el cole!!!
- Sí, mama! - va cridar la Clàudia amb la veu cansada. I van sortir de casa i la porta clac.
Les nenes estaven molt nervioses perquè tenien un examen de matemàtiques. Però un cop fet l'examen, a cap de les nenes els hi va semblar molt difícil. Quan van tornar a casa, la Gina va preguntar:
- Què hi ha per dinar?
La mare va contestar:
- Hi ha sopa i tall.
La Gina va pensar “mmmm, què bo!”.
Va passar la tarda i es van posar a dormir. L'endemà no tenien cole, però la Clàudia va tenir un petit accident i es va trencar la cama. Un cop a casa la Clàudia es lamentava:
- Quines vacances més avorrides! Ai! Quin mal la cama!
La Gina va dir:
- Què passa Clàudia? Et fa més mal?
- Res, res!
- D'acord, ara et porto el menjar.
- Gràcies!
Van anar a dormir i la Clàudia no podia dormir, estava trista per haver de passar les vacances amb la cama trencada i avorrida. I pensant, pensant, va decidir escapar-se i va anar al bosc.
- Què tranquil! - va dir la Clàudia.
Poc a poc anava caminant a peu coix, i caminant, caminant, es va trobar unes casetes molt petitones i uns bitxets molt petitons.
- Què són? - es va preguntar la Clàudia. S'hi va acostar... eren unes fades!
- Oooooh!!!! - la Clàudia va cridar sorpresa. - Mare meva, he descobert un món de fades!!!! Hola fades, sóc la Clàudia!
- Hola, som les fadetes... - van contestar tremolant les fades. - Tu, tu, tu, no ho diràs a ningú, oi? Si ho dius a algú podem córrer perill.
- No, no, no patiu.
Va estar jugant una estona amb les fades i va tornar cap a casa. L'endemà va menjar i no va dir res, va ser el secret de la seva vida.
Conte, contat aquest conte s'ha acabat.
