Pel
que fa a l'activitat on el meu paper era el de mestra, recordo el
DENIP (dia escolar de la no-violència i la pau) on amb la meva
tutoria de 3r de primària vam estar parlant de la guerra i de com de
dura deu ser la vida d'un nen o nena en un país en guerra; la
conversa era molt dispersa, marxaven del tema principal, aportaven
informacions que no tenien gaire clares, etc. Llavors vam estar
mirant uns dibuixos fets per nens i nenes que havien patit guerres,
la majoria de dibuixos tenien una petita explicació del fet que
representava, d'alguna experiència (força dures, per cert); després
d'observar aquests dibuixos va haver-hi una estona on els nens i
nenes de la classe estaven força callats, es notava que estaven
reflexionant i llavors van començar a aixecar la mà per fer
comentaris. A través dels seus comentaris, realment semblava que
aquelles experiències vistes en dibuixos i llegides les haguessin
viscut ells mateixos, eren molt capaços de posar-se en el lloc
d'aquells nens i nenes i feien unes aportacions i reflexions molt
riques. Finalment van fer la seva reflexió escrita sobre la
necessitat de la pau i la veritat que fins i tot nens amb dificultats
en l'aprenentatge, demostraven un aprenentatge significatiu a través
de la seva reflexió. Fins i tot, fa uns dies un nen va portar una
notícia d'un atemptat a un país àrab, la vam estar comentant i
van saber aplicar els aprenentatges del DENIP.
Pel
que fa a l'activitat on el meu paper era d'alumna, m'agradaria
comentar el curs de formació que vaig fer fa tres curs. Era un
assessorament al meu centre sobre el treball per projectes que
estàvem iniciant a la nostra escola. Els dos formadors eren mestres
de l'escola de Rellinars i en les sessions de formació ens
il·lustraven i mostraven diferents projectes que havien realitzat a
la seva escola. A partir dels projectes que ells ens presentaven i la
seva experiència, sorgien els nostres dubtes i a partir d'aquí
fèiem converses i diferents activitats per tal d'entendre la
filosofia del treball per projectes. Si enlloc de presentar-nos les
seves pròpies experiències ens haguessin transmés els seus
coneixements teòrics sobre el treball per projectes, probablement no
haguessin sorgit les converses tan riques que ens aportaven un
aprenentatge tan significatiu. És més, en la meva tasca diària de
mestra, de vegades em sorgeix algun problema en algun projecte (ara
com continuo, com puc reconduir els interessos de l'alumnat, etc.)
i de seguida recupero alguna de les experiències que ens van
presentar els formadors (ah sí! Ells en aquell projecte es van
trobar igual i llavors van fer tal cosa, ho provaré). Per tant,
a través de les experiències d'aquells formadors vaig poder
construir un model mental sobre el treball per projectes, de manera
significativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada