MOSTRA DOCUMENTAL DEL MINIPROJECTE

Aquí us deixo una mica de mostra documental del miniprojecte realitzat. Podeu escoltar la lectura d'un dels contes: Podeu llegir 3 dels contes escrits per una nena amb molt bon nivell d'escriptura, una nena amb nivell normal i un nen amb dificultats de lecto-escriptura. Els contes han estat revisats prèviament per la mestra (la majoria dels contes fets pels nens i nenes han estat revisats conjuntament mestra-alumne) en relació a les faltes d'ortografia i puntuació. Conte escrit per un nen de nivell baix en escriptura (dificultats en lecto-escriptura). Una casa encantada Hi havia una vegada una casa encantada en un bosc abandonat i tenebrós. Per allò a prop vivien uns nens que van quedar per anar a la casa encantada. Van quedar a les 8 de la tarda, i quan ja eren les 8 de la tarda van marxar cap a la casa encantada i van entrar amb por. Però no s'escoltava res i dos dels nens van marxar a una habitació, a veure si trobaven alguna cosa. I va sortir de darrere de la porta un home amb un ganivet i els dos nens van sortir corrents. Els altres nens encara estaven a dins de la casa, però ells, espantats, van marxar d'allà i van estar molta estona caminant. Els tres nens que encara estaven a la casa, de sobte van escoltar un soroll i van sortir esperits. Eren dos fantasmes, però també van sortir rat-penats. Els tres nens van sortir corrents cap a fora de la casa encantada, però els tres nens estaven espantants i molt preocupats per els altres nens que no estaven allà. Però al final, els altres dos nens, van tornar cap a la casa a buscar els seus amics i quan es van trobar tots els cinc nens a fora de la casa, van trucar a la policia i la policia va venir i va detenir a l'home del ganivet que era un assassí. Autor Lenny Conte escrit per una nena de nivell normal en escriptura. La nena Sandra Hi havia una vegada una nena que es deia Sandra de 15 anys, tenia el cabell ros i bastant llarg. Vivia en una casa encantada amb una piscina encantada, però ni ella ni els seus pares ho sabien, que estava encantada. Llavors, una nit de lluna plena, la piscina es va començar a buidar i d'allà va aparèixer una persona, va entrar a la casa i va despertar a la Sandra. La Sandra al principi es va espantar, però després aquell home la va tranquilitzar i li va dir que era un mag i que ella també podia ser maga si volia i l'acompanyava. La Sandra va decidir que sí i llavors l'home se la va emportar a la piscina i un cop dins la piscina es va començar a omplir. Però van aparèixer a un món màgic on hi havien follets, mags… i l'home va portar a la Sandra a un lloc que era com un jutjat a on jutjaven si podien ser mags o no. Ella ho volia ser, però li van posar una condició! La condició era que no ho podia dir a ningú i si ho deia perdria els poders. La Sandra igualment ho va acceptar i li van donar una bareta i els poders. Després d'això va tornar a casa i se'n va anar a dormir molt emocionada. Al dia següent quan es va aixecar, es va vestir, es va pentinar, va esmorzar, es va rentar les dents i va anar cap a l'Institut. El primer truc que va utilitzar va ser per tenir diners per comprar-se al menjar, però no ho va dir a ningú i va continuar sent una nena corrent i normal, però... bueno era maga. Fi Conte escrit per una nena amb bon nivell d'escriptura. EL MÓN DE LES FADES Hi havia una vegada un poble molt petit que es deia Sant Llorenç Savall. En una caseta molt gran hi vivien dues nenes molt maques, la Clàudia i la Gina. Un bon dia la Clàudia i la Gina es van despertar, es van menjar la llet i els cereals i la mare va cridar: - Nenes prepareu-vos la motxilla que marxem cap el cole!!! - Sí, mama! - va cridar la Clàudia amb la veu cansada. I van sortir de casa i la porta clac. Les nenes estaven molt nervioses perquè tenien un examen de matemàtiques. Però un cop fet l'examen, a cap de les nenes els hi va semblar molt difícil. Quan van tornar a casa, la Gina va preguntar: - Què hi ha per dinar? La mare va contestar: - Hi ha sopa i tall. La Gina va pensar “mmmm, què bo!”. Va passar la tarda i es van posar a dormir. L'endemà no tenien cole, però la Clàudia va tenir un petit accident i es va trencar la cama. Un cop a casa la Clàudia es lamentava: - Quines vacances més avorrides! Ai! Quin mal la cama! La Gina va dir: - Què passa Clàudia? Et fa més mal? - Res, res! - D'acord, ara et porto el menjar. - Gràcies! Van anar a dormir i la Clàudia no podia dormir, estava trista per haver de passar les vacances amb la cama trencada i avorrida. I pensant, pensant, va decidir escapar-se i va anar al bosc. - Què tranquil! - va dir la Clàudia. Poc a poc anava caminant a peu coix, i caminant, caminant, es va trobar unes casetes molt petitones i uns bitxets molt petitons. - Què són? - es va preguntar la Clàudia. S'hi va acostar... eren unes fades! - Oooooh!!!! - la Clàudia va cridar sorpresa. - Mare meva, he descobert un món de fades!!!! Hola fades, sóc la Clàudia! - Hola, som les fadetes... - van contestar tremolant les fades. - Tu, tu, tu, no ho diràs a ningú, oi? Si ho dius a algú podem córrer perill. - No, no, no patiu. Va estar jugant una estona amb les fades i va tornar cap a casa. L'endemà va menjar i no va dir res, va ser el secret de la seva vida. Conte, contat aquest conte s'ha acabat.