Aquí us deixo una mica de mostra documental del miniprojecte realitzat.
Podeu escoltar la lectura d'un dels contes:
Podeu llegir 3 dels contes escrits per una nena amb molt bon nivell d'escriptura, una nena amb nivell normal i un nen amb dificultats de lecto-escriptura. Els contes han estat revisats prèviament per la mestra (la majoria dels contes fets pels nens i nenes han estat revisats conjuntament mestra-alumne) en relació a les faltes d'ortografia i puntuació.
Conte escrit per un nen de nivell baix en escriptura (dificultats en lecto-escriptura).
Una casa encantada
Hi havia una vegada una casa encantada en un bosc abandonat i tenebrós. Per allò a prop vivien uns nens que van quedar per anar a la casa encantada. Van quedar a les 8 de la tarda, i quan ja eren les 8 de la tarda van marxar cap a la casa encantada i van entrar amb por. Però no s'escoltava res i dos dels nens van marxar a una habitació, a veure si trobaven alguna cosa. I va sortir de darrere de la porta un home amb un ganivet i els dos nens van sortir corrents. Els altres nens encara estaven a dins de la casa, però ells, espantats, van marxar d'allà i van estar molta estona caminant.
Els tres nens que encara estaven a la casa, de sobte van escoltar un soroll i van sortir esperits. Eren dos fantasmes, però també van sortir rat-penats. Els tres nens van sortir corrents cap a fora de la casa encantada, però els tres nens estaven espantants i molt preocupats per els altres nens que no estaven allà. Però al final, els altres dos nens, van tornar cap a la casa a buscar els seus amics i quan es van trobar tots els cinc nens a fora de la casa, van trucar a la policia i la policia va venir i va detenir a l'home del ganivet que era un assassí.
Autor Lenny
Conte escrit per una nena de nivell normal en escriptura.
La nena Sandra
Hi havia una vegada una nena que es deia Sandra de 15 anys, tenia el cabell ros i bastant llarg. Vivia en una casa encantada amb una piscina encantada, però ni ella ni els seus pares ho sabien, que estava encantada.
Llavors, una nit de lluna plena, la piscina es va començar a buidar i d'allà va aparèixer una persona, va entrar a la casa i va despertar a la Sandra. La Sandra al principi es va espantar, però després aquell home la va tranquilitzar i li va dir que era un mag i que ella també podia ser maga si volia i l'acompanyava. La Sandra va decidir que sí i llavors l'home se la va emportar a la piscina i un cop dins la piscina es va començar a omplir. Però van aparèixer a un món màgic on hi havien follets, mags… i l'home va portar a la Sandra a un lloc que era com un jutjat a on jutjaven si podien ser mags o no.
Ella ho volia ser, però li van posar una condició! La condició era que no ho podia dir a ningú i si ho deia perdria els poders. La Sandra igualment ho va acceptar i li van donar una bareta i els poders. Després d'això va tornar a casa i se'n va anar a dormir molt emocionada.
Al dia següent quan es va aixecar, es va vestir, es va pentinar, va esmorzar, es va rentar les dents i va anar cap a l'Institut. El primer truc que va utilitzar va ser per tenir diners per comprar-se al menjar, però no ho va dir a ningú i va continuar sent una nena corrent i normal, però... bueno era maga.
Fi
Conte escrit per una nena amb bon nivell d'escriptura.
EL MÓN DE LES FADES
Hi havia una vegada un poble molt petit que es deia Sant Llorenç Savall. En una caseta molt gran hi vivien dues nenes molt maques, la Clàudia i la Gina.
Un bon dia la Clàudia i la Gina es van despertar, es van menjar la llet i els cereals i la mare va cridar:
- Nenes prepareu-vos la motxilla que marxem cap el cole!!!
- Sí, mama! - va cridar la Clàudia amb la veu cansada. I van sortir de casa i la porta clac.
Les nenes estaven molt nervioses perquè tenien un examen de matemàtiques. Però un cop fet l'examen, a cap de les nenes els hi va semblar molt difícil. Quan van tornar a casa, la Gina va preguntar:
- Què hi ha per dinar?
La mare va contestar:
- Hi ha sopa i tall.
La Gina va pensar “mmmm, què bo!”.
Va passar la tarda i es van posar a dormir. L'endemà no tenien cole, però la Clàudia va tenir un petit accident i es va trencar la cama. Un cop a casa la Clàudia es lamentava:
- Quines vacances més avorrides! Ai! Quin mal la cama!
La Gina va dir:
- Què passa Clàudia? Et fa més mal?
- Res, res!
- D'acord, ara et porto el menjar.
- Gràcies!
Van anar a dormir i la Clàudia no podia dormir, estava trista per haver de passar les vacances amb la cama trencada i avorrida. I pensant, pensant, va decidir escapar-se i va anar al bosc.
- Què tranquil! - va dir la Clàudia.
Poc a poc anava caminant a peu coix, i caminant, caminant, es va trobar unes casetes molt petitones i uns bitxets molt petitons.
- Què són? - es va preguntar la Clàudia. S'hi va acostar... eren unes fades!
- Oooooh!!!! - la Clàudia va cridar sorpresa. - Mare meva, he descobert un món de fades!!!! Hola fades, sóc la Clàudia!
- Hola, som les fadetes... - van contestar tremolant les fades. - Tu, tu, tu, no ho diràs a ningú, oi? Si ho dius a algú podem córrer perill.
- No, no, no patiu.
Va estar jugant una estona amb les fades i va tornar cap a casa. L'endemà va menjar i no va dir res, va ser el secret de la seva vida.
Conte, contat aquest conte s'ha acabat.
Aquí us deixo una presentació digital que resumeix i il·lustra amb imatges i enllaços a mostres documentals, el procés seguit en l'aplicació del projecte que partia del problema "Què hem de saber per escriure un bon conte?".
Adjunto el mapa conceptual on es recull l'activitat "Què hem de saber per escriure bé un conte?" dins l'aprenentatge significatiu i les possibilitats de les TIC.
El meu mini projecte de l'activitat 2.3 es titula "Què hem de saber per escriure un bon conte?". Aquesta pregunta va sorgir d'un grupet de nens i nenes del grup del qual sóc tutora, 3r de primària. És un grup que mostra molt interès en l'escriptura de contes i sempre demanen consell i ajuda. A més, aquest mini projecte té una activitat "estrella" molt motivadora: la visita d'un escriptor, el Pep Albanell. A partir d'aquesta visita l'alumnat començarà a investigar tot allò necessari per escriure un bon conte i amb la informació trobada i els consells del Pep, cada infant escriurà i, en principi també il·lustrarà, el seu propi conte; tot utilitzant les TIC en les diferents activitats (buscar informació a Internet, processador de text, edició d'imatge, etc.).
La visita del Pep Albanell (amb pseudònim Joles Sennell), va ser la setmana passada i va ser tot un èxit! L'alumnat va estar molt motivat durant tota l'hora i mitja i fins i tot es van quedar amb més ganes! A més, els va explicar els passos per escriure un conte i els va donar molts consells, així com idees que s'incorporaran en les activitats (per exemple, escriure el conte la primera vegada, l'imprimiran i el guardarem en un sobre, després tornaran a escriure'l altra vegada, l'imprimiran i obriran l'altre sobre, llegiran els dos contes, els compararan i en principi el segon ha de ser molt millor que el primer).
Aquí us deixo algunes fotos de la sessió i l'enllaç al bloc de la classe per si voleu llegir més informació sobre com va anar la sessió.
En l'activitat modelant històries vaig fer l'ampliació posant d'exemple dos casos on s'utilitzen models d'històries, que m'agradaria compartir en el bloc. En el primer exemple el meu paper era de mestra amb alumnat de 3r de primària, i en l'altre el meu paper era d'alumna en formació de professorat.
Pel
que fa a l'activitat on el meu paper era el de mestra, recordo el
DENIP (dia escolar de la no-violència i la pau) on amb la meva
tutoria de 3r de primària vam estar parlant de la guerra i de com de
dura deu ser la vida d'un nen o nena en un país en guerra; la
conversa era molt dispersa, marxaven del tema principal, aportaven
informacions que no tenien gaire clares, etc. Llavors vam estar
mirant uns dibuixos fets per nens i nenes que havien patit guerres,
la majoria de dibuixos tenien una petita explicació del fet que
representava, d'alguna experiència (força dures, per cert); després
d'observar aquests dibuixos va haver-hi una estona on els nens i
nenes de la classe estaven força callats, es notava que estaven
reflexionant i llavors van començar a aixecar la mà per fer
comentaris. A través dels seus comentaris, realment semblava que
aquelles experiències vistes en dibuixos i llegides les haguessin
viscut ells mateixos, eren molt capaços de posar-se en el lloc
d'aquells nens i nenes i feien unes aportacions i reflexions molt
riques. Finalment van fer la seva reflexió escrita sobre la
necessitat de la pau i la veritat que fins i tot nens amb dificultats
en l'aprenentatge, demostraven un aprenentatge significatiu a través
de la seva reflexió. Fins i tot, fa uns dies un nen va portar una
notícia d'un atemptat a un país àrab, la vam estar comentant i
van saber aplicar els aprenentatges del DENIP.
Pel
que fa a l'activitat on el meu paper era d'alumna, m'agradaria
comentar el curs de formació que vaig fer fa tres curs. Era un
assessorament al meu centre sobre el treball per projectes que
estàvem iniciant a la nostra escola. Els dos formadors eren mestres
de l'escola de Rellinars i en les sessions de formació ens
il·lustraven i mostraven diferents projectes que havien realitzat a
la seva escola. A partir dels projectes que ells ens presentaven i la
seva experiència, sorgien els nostres dubtes i a partir d'aquí
fèiem converses i diferents activitats per tal d'entendre la
filosofia del treball per projectes. Si enlloc de presentar-nos les
seves pròpies experiències ens haguessin transmés els seus
coneixements teòrics sobre el treball per projectes, probablement no
haguessin sorgit les converses tan riques que ens aportaven un
aprenentatge tan significatiu. És més, en la meva tasca diària de
mestra, de vegades em sorgeix algun problema en algun projecte (ara
com continuo, com puc reconduir els interessos de l'alumnat, etc.)
i de seguida recupero alguna de les experiències que ens van
presentar els formadors (ah sí! Ells en aquell projecte es van
trobar igual i llavors van fer tal cosa, ho provaré). Per tant,
a través de les experiències d'aquells formadors vaig poder
construir un model mental sobre el treball per projectes, de manera
significativa.
M'ha agradat molt aquesta activitat ja que penso
que compartir experiències on l'ús de les TIC té un paper
important per tal de construir un aprenentatge significatiu, crec que
ajuda molt a redefinir el model mental que com a alumnes d'aquesta
assignatura tenim sobre el paper de les TIC en l'aprenentatge
significatiu, ja que el fet de poder il·lustrar aquestes
experiències demostra com són d'importants, doncs, les TIC. A més,
és una activitat motivadora (a tothom li agrada compartir bones
experiències i llegir-ne de noves) i així es desperta la necessitat
o desig d'aprendre i, per tant, s'obre més la porta a la construcció
dels propis coneixements.
Centrant-nos
en l'activitat de compartir els diferents casos i consultant la base
de dades KITE, he pogut constatar en la pròpia experiència que a
partir de les experiències dels altres es realitza un aprenentatge
significatiu ja que aquest coneixements s'emmagatzemen en forma
d'històries que es recuperen, s'analitzen, s'apliquen i es
modifiquen amb les noves experiències pròpies, o dels altres.
Adjunto un informe sobre la competència digital europea que l'institut de tecnologies educatives va realitzar el març de l'any passat. Primer situa l'ús de les TIC en la legislació educativa actual, després explica per què cal utilitzar les TIC a les aules i finalment dóna algunes recomanacions i la competència que han de tenir els docents. Aquest document me'l van facilitar quan vaig fer el curs " El programari lliure en la intervenció de les dificultats d'aprenentatge" de Prisma i penso que ens pot ajudar a reforçar el què estem treballant amb l'assignatura NTICEDU, ja que apareixen aspectes que van sortint en els materials d'aquesta.
Autor Lenny
Conte escrit per una nena de nivell normal en escriptura.
La nena Sandra
Hi havia una vegada una nena que es deia Sandra de 15 anys, tenia el cabell ros i bastant llarg. Vivia en una casa encantada amb una piscina encantada, però ni ella ni els seus pares ho sabien, que estava encantada.
Llavors, una nit de lluna plena, la piscina es va començar a buidar i d'allà va aparèixer una persona, va entrar a la casa i va despertar a la Sandra. La Sandra al principi es va espantar, però després aquell home la va tranquilitzar i li va dir que era un mag i que ella també podia ser maga si volia i l'acompanyava. La Sandra va decidir que sí i llavors l'home se la va emportar a la piscina i un cop dins la piscina es va començar a omplir. Però van aparèixer a un món màgic on hi havien follets, mags… i l'home va portar a la Sandra a un lloc que era com un jutjat a on jutjaven si podien ser mags o no.
Ella ho volia ser, però li van posar una condició! La condició era que no ho podia dir a ningú i si ho deia perdria els poders. La Sandra igualment ho va acceptar i li van donar una bareta i els poders. Després d'això va tornar a casa i se'n va anar a dormir molt emocionada.
Al dia següent quan es va aixecar, es va vestir, es va pentinar, va esmorzar, es va rentar les dents i va anar cap a l'Institut. El primer truc que va utilitzar va ser per tenir diners per comprar-se al menjar, però no ho va dir a ningú i va continuar sent una nena corrent i normal, però... bueno era maga.
Fi
Conte escrit per una nena amb bon nivell d'escriptura.
EL MÓN DE LES FADES
Hi havia una vegada un poble molt petit que es deia Sant Llorenç Savall. En una caseta molt gran hi vivien dues nenes molt maques, la Clàudia i la Gina.
Un bon dia la Clàudia i la Gina es van despertar, es van menjar la llet i els cereals i la mare va cridar:
- Nenes prepareu-vos la motxilla que marxem cap el cole!!!
- Sí, mama! - va cridar la Clàudia amb la veu cansada. I van sortir de casa i la porta clac.
Les nenes estaven molt nervioses perquè tenien un examen de matemàtiques. Però un cop fet l'examen, a cap de les nenes els hi va semblar molt difícil. Quan van tornar a casa, la Gina va preguntar:
- Què hi ha per dinar?
La mare va contestar:
- Hi ha sopa i tall.
La Gina va pensar “mmmm, què bo!”.
Va passar la tarda i es van posar a dormir. L'endemà no tenien cole, però la Clàudia va tenir un petit accident i es va trencar la cama. Un cop a casa la Clàudia es lamentava:
- Quines vacances més avorrides! Ai! Quin mal la cama!
La Gina va dir:
- Què passa Clàudia? Et fa més mal?
- Res, res!
- D'acord, ara et porto el menjar.
- Gràcies!
Van anar a dormir i la Clàudia no podia dormir, estava trista per haver de passar les vacances amb la cama trencada i avorrida. I pensant, pensant, va decidir escapar-se i va anar al bosc.
- Què tranquil! - va dir la Clàudia.
Poc a poc anava caminant a peu coix, i caminant, caminant, es va trobar unes casetes molt petitones i uns bitxets molt petitons.
- Què són? - es va preguntar la Clàudia. S'hi va acostar... eren unes fades!
- Oooooh!!!! - la Clàudia va cridar sorpresa. - Mare meva, he descobert un món de fades!!!! Hola fades, sóc la Clàudia!
- Hola, som les fadetes... - van contestar tremolant les fades. - Tu, tu, tu, no ho diràs a ningú, oi? Si ho dius a algú podem córrer perill.
- No, no, no patiu.
Va estar jugant una estona amb les fades i va tornar cap a casa. L'endemà va menjar i no va dir res, va ser el secret de la seva vida.
Conte, contat aquest conte s'ha acabat.
